Capítol 3

AMICS O ENEMICS?

De cop, va aparèixer l’ocell que els havia guiat. Al mateix temps el Sol es començava a amagar darrere de les muntanyes.

Gebre, Corriol i Abisme anaven corrent seguint el vol de l’ocell. De cop i volta, van xocar amb dos nens més o menys de la mateixa edat que no coneixen de res: Zebú i Dàlia.

–POOOOOOOOM!

–Ostres, quin mal m’he fet! –va exclamar en Corriol.

–Qui sou vosaltres? –van preguntar a la vegada Gebre i Abisme.

–Jo sóc en Zebú i ella és la meva germana, la Dàlia. Vivim molt a prop d’aquí amb la nostra família –va dir en Zebú.

–Et trobes bé? –va preguntar Dàlia a Corriol.

–Doncs la veritat és que no massa. Crec que quan hem xocat m’he fet mal a la cama –va respondre en Zebú.

–D’on veniu vosaltres? Com és que no us hem vist mai? –va preguntar Dàlia.

–Jo sóc Abisme i sóc la cosina gran de Gebre i Corriol. Estem aquí perquè volíem saber què hi havia darrere de la fi del món. Bé, la veritat és que jo no volia venir, però al final Gebre ens ha acabat de convèncer a Corriol i a mi. – va explicar Abisme.

–Ahhhhhhh! O sigui que a les nostres terres els dieu “la fi del món”? Doncs aquí, com heu pogut comprovar, trobareu moltes coses meravelloses. Tenim uns arbres molt bonics amb molts fruits i sobretot un llac d’aigua cristal·lina espectacular –va explicar Dàlia.

–El  que no ens havíem imaginat mai és que en aquest lloc tan preciós hi visqués algú a part dels animals –va dir Abisme.

Els cinc van estar parlant molt durant una bona estona, tot explicant-se coses de les seves respectives tribus. En Zebú, en veure que Corriol s’havia fet mal a la cama, els va comentar que el seu poblat estava molt a prop d’allà i que segurament el seu pare, Aniol, el podria curar sense problemes. Els tres cosins van acceptar el suggeriment i tots junts van marxar caminant a poc a poc cap al poblat.

Quan van arribar, es van trobar amb Aniol, que feia cara de pocs amics.

–Què feu amb aquests nens? On els heu trobat? –va preguntar Aniol.

–Són Abisme, Gebre i Corriol. Els hem trobat a prop del llac. Es veu que anaven buscant “la fi del món” seguint el vol d’un ocell. Com que només feien que mirar cap al cel, no els hem vist i hem xocat amb ells. Corriol s’ha fet mal a la cama i hem pensat que tu el podries curar. Per això els hem portat cap aquí –va explicar en Zebú al seu pare.

–Aquests nens no són ben rebuts a la nostra tribu. No el puc curar. Nosaltres som la tribu “del fum negre” i ells són “de la cendra gris”, som enemics –va explicar Aniol als nens.

–I per què saps que són de la tribu “de la cendra gris”? –va preguntar Dàlia al seu pare.

–És ben senzill, tots tres porten una taca de cendra al front –va explicar Aniol.

–Pare, no és just! Corriol és un nen i no té res a veure amb els conflictes dels grans, no entenc per què no el pots curar –va exclamar en Zebú.

–Deixa’l, Zebú. Jo penso igual que el teu pare, si som enemics no l’ha de curar –va dir Abisme.

Els tres cosins van decidir marxar d’allà i tornar cap a casa. Es van acomiadar dels seus nous amics amb impotència, ràbia i llàgrimes als ulls.

Anaven molt a poc a poc perquè Corriol pràcticament no podia caminar. El viatge de tornada s’estava fent molt llarg. Quan estaven a mig camí, i sense tenir clar cap a on tirar, es van adonar que algú els seguia. Es van girar i van veure Zebú i Dàlia, que s’havien escapat per ajudar-los.

–Ens hem escapat del nostre poblat per ajudar-vos. Hem sentit el nostre pare com explicava el camí secret que feien servir per atacar la vostra tribu. Hem parat molta atenció i ara ja sabem com arribar-hi d’una manera més ràpida. El podríeu fer sevir per tornar –va explicar Zebú.

–Quina bona idea que heu tingut!! Moltes gràcies, amics!! –va exclamar Corriol.

Després d’un llarg camí, tots cinc van aconseguir arribar, però Zebú i Dàlia s’havien d’amagar perquè no serien ben rebuts al poblat dels tres cosins.

Gebre, Corriol i Abisme es van trobar amb la seva àvia i li van explicar la veritat del que els havia passat.

–Àvia, ens hem allunyat molt i hem arribat a la “fi del món”. Allà ens hem trobat amb uns amics nous i amb la seva tribu. Corriol s’havia fet mal, però no l’han volgut curar. Abisme tampoc ha volgut que ho fessin –va explicar Gebre a l’àvia.

–Només sou uns nens. Em fa molta ràbia que no t’hagin curat, Corriol –va dir l’àvia, enfadada.

En Zebú i Dàlia ens han ajudat molt. Ens han ensenyat el camí secret per poder tornar a casa. S’han portat molt bé amb nosaltres –va dir Abisme.

–Àvia, no podries fer alguna cosa per intentar que la nostra tribu i la “del fum negre” tornin a ser amigues? Per què els grans teniu tants problemes entre vosaltres? –li va preguntar Gebre.

L’àvia els va explicar breument per què no tenien una bona relació:

–Fa molts, però molt anys, molt abans que vosaltres haguéssiu nascut, totes dues tribus vivíem juntes al mateix territori. Al principi tot anava bé, però a mida que el temps passava cada vegada hi havia menys menjar per a tothom. Només hi havia aliment suficient per a una sola tribu, i cap de les dues volíem marxar. Al final hi va haver una gran baralla entre nosaltres i la tribu “del fum negre” va decidir marxar i començar una nova vida lluny de nosaltres, sense oblidar mai que els havíem fet molt de mal –va explicar l’àvia.

Mentrestant, Zebú i Dàlia continuaven amagats. Sense voler, Zebú va trepitjar amb una branca i uns homes de la tribu, en sentir el soroll del crec, els van descobrir.

–Qui sou? Què feu aquí amagats? –van preguntar els homes.

–Som amics d’Abisme, Corriol i Gebre, i estem aquí amagats perquè sabem que no som ben rebuts a la vostra tribu. Ells han anat a parlar amb la seva àvia –els va explicar Zebú.

–Us portarem a casa de l’àvia, a veure si és veritat tot això que ens heu explicat –van dir els homes.

Un cop estaven tots junts, l’àvia va dir als homes que no havien fet res dolent, que els deixessin lliures, que ella es responsabilitzava dels dos nens. Corriol, Gebre i Abisme van presentar els seus amics a l’àvia i aquesta els va acollir de manera agradable.

–Moltes gràcies per haver ajudat als meus néts a trobar el camí de tornada cap a casa –va dir l’àvia.

–De res –va dir Dàlia.

–Crec que ja va sent hora d’arreglar les nostres diferències i que arribi la pau entre nosaltres –va dir l’àvia.

Entre tots, van pensar un pla per intentar que les dues tribus arribessin a la pau. No podia ser que fes tants anys que estaven en guerra, no podia ser que els grans tinguessin tants problemes sempre, la vida era més senzilla.

Els nens li van comentar a l’àvia que podrien convocar una reunió amb els caps de les dues tribus. Zebú i Dàlia estaven d’acord amb aquesta decisió, però estaven preocupats perquè creien que el cap de la seva tribus'hi negaria i no voldria venir.

–Ens sembla molt bona idea, però no tenim clar que el nostre cap estigui disposat a venir cap aquí –va dir en Zebú.

Els nens creien que havien de pensar una excusa per tal que el cap de la seva tribu anés a la reunió.

–I si ens inventem que Dàlia està ferida greu i que han de venir a curar-la? –va dir Gebre.

–Crec que és una bona idea!! –va exclamar Abisme.

Dàlia es va quedar amb la tribu de Corriol, i Zebú va anar a buscar el seu pare i el cap per curar la seva amiga, tot i que era una petita mentida...

Quan va arribar a la seva tribu...